Bon Nadal !

 

L’equip de Cardiologia Intervencionista us desitja un Bon Nadal!

I ja ho sabeu: a les festes també ens hem de cuidar.

I si decidim que un dia volem menjar menys sa … fem-ho conscientment: “Avui decideixo que menjo coses que sé que no em van bé “

Només actuant amb consciència, veiem el que estem fent, i no entrem al descontrol de menjar i beure que és el paradigma d’aquestes festes.

Si et passes, fes- ho conscientment. I gaudeix del fet.

I una vegada ho hagis gaudit, torna als teus hàbits saludables, torna a donar felicitat al teu cor.

Bones festes!

HCA2017

 

 

Anuncis
Publicat dins de aspectes emocionals, pacients, salut cardiovascular | Deixa un comentari

Un Nadal amb stent. Divertides reflexions d’un home rebel .

Ens preguntàvem “ Com deu ser un Nadal amb stent?”.

 Que us sembla si en contes d explicar-vos lo dolent que es menjar massa i malament durant les festes de Nadal ,  us  transcrivim les reflexions d’un amic que ha tingut un infart?. Estem  segurs que us arribaran  més .

Conec el Joska des de fa anys, i la veritat, es que no l’ havia vist mai tant feliç com està ara .

Us expliquem  una mica la història.

foto JoskaEstàvem dinant amb la colla d amics que habitualment ens veiem els diumenges i  li arriba un missatge a LD.  Em mira i em diu “ El Joska ha tingut un infart . Està ingressat a Sant Camil , a la UCI”.  Ens ve al cap just l’escena que varem viure  aquell dissabte que  estàvem  fent una reunió per a organitzar les activitats dels propers mesos i  a on el Joska estava fumant , (érem al jardí , que encara feia bon temps ). Al passar pel seu costat li dic  per enèsima vegada “ Oye , a ti no te han dicho que esto de fumar no es bueno? “  I em contesta amb una rialleta  d aquelles que expressen  allò que tantes vegades he sentit  “ No seas pesada , mujer … “

Doncs be . Al cap d una setmana  de la conversa,  tenim el Joska a la UCI. Que podem fer?.  Contactem amb els metges de Sant Camil  i els diem que un amic nostre està ingressat al seu hospital,  i que ja ens diran .  Fa molt anys que ens  coneixem.  L’afició a la Cardiologia me la van inculcar ells, quan encara era estudiant de medicina.  Si sóc cardiòloga , es pel seu exemple inspirador …

Les coses varen anar molt be . Se li va fer una angioplàstia. Se li van implantar dos stents i  va  succeir un miracle : El Joska va deixar de ser aquell home  divertit  i que tant li feia tot lo relacionat amb la salut  per a convertir-se en un ser igualment divertit i a més  brillant, ple d entusiasme i d’alegria ( i de pas sigui dit  , un home molt més atractiu ).

Us deixem aquí les seves reflexions sobre com  serà el seu proper Nadal. Com serà el seu  Nadal amb stent .

Gaudiu-ho!

“Como te decía el otro día, cuando me preguntaste como se presentaban las navidades con un stent, no sabría decirte con certeza que va a cambiar esos días tan marcados para muchas personas, pero voy a intenta darle forma de letras a mis cambios desde que salí del hospital,  con una segunda fecha de aniversario para celebrar en el futuro.

Tuve el infarto el viernes 13 de octubre, a partir de ahora,  para mí, “viernes 13” ya no será una fecha de malos augurios, todo lo contrario, va a ser un día que voy a celebrar cada año que pueda.

Acabo de cumplir el medio siglo, y mis últimos 25 años no han sido viviendo de forma muy sana, alejado de cualquier persona con bata blanca o verde, no vaya a ser que me confirmase en voz alta que no lo estaba haciendo bien, el sedentarismo fue mi fiel compañero de viaje, siempre conmigo y mi cajetilla de tabaco diaria. La alimentación era algo que no tenía ninguna importancia, mientras el sabor era bueno, era válido!, grasas de todo tipo, productos industriales de extraños colores, en fin, creo que era el sujeto perfecto para poder tener un infarto, y así fue 🙂

Hoy, a pocos días de la Navidad, con todas las emociones que estas fechas generan, soy muy muy afortunado de haber pasado por un infarto y poder explicarlo en estas líneas, es lo mejor que me podría haber pasado en este momento de mi vida. Gracias a estas personas de batas blancas y verdes que tanto evitaba, ahora puedo decir que he despedido fulminantemente a la cajetilla diaria de tabaco que me acompañaba, y no sé cómo, no he necesitado poner ni un solo segundo de fuerza de voluntad para dejarla en el paro, algo debe haber pasado en mi mente que no se explicar, solo sé que ya no me apetece fumar, así de simple y extraño. 

Referente a la alimentación es otro gran capítulo de mi experiencia. He descubierto que se pueden comer “cosas” verdes, ya no lo veo solo como césped, comida para rumiantes, he descubierto las ensaladas, la verdura, la fruta (no solo sirve para pintar óleos), el pescado fuera del mar, la carne no tiene porque ser roja, en fin, todo un descubrimiento que además me está gustando !!!!!! Supongo que mi cuerpo, ahí dentro donde no lo veo, estará preguntándose después de tantos años porque le he cambiado todos los hábitos, de momento me ha quitado 8 kilos de encima que me han venido de maravilla !!!!!

Otra cosa que me han dicho estos señores de las batas de colores, es que camine cada día, que camine deprisa eh, nada de pasear, arre que tengo prisa !!!! Pues que puedo decir, algo que hace un mes y medio me creaba una pereza infinita solo pensarlo, ahora me gusta y disfruto cada mañana de esa hora caminando delante del mar. Lo sé, soy afortunado, puedo hacerlo en un pueblo donde hay un paseo delante del mar, pero lo haría en cualquier lugar, mi cuerpo me lo está pidiendo cada día. Ya no me canso, respiro mucho mejor, duermo muy bien y ya no me despierto cansado, mi calidad de vida han dado un salto positivo incalculable.

Ah sí, las navidades, de eso iba el tema. Sinceramente, creo no las voy a ver o sentir de ninguna forma distinta, serán como siempre, mejores, peores, diferentes cada año, lo que me va cambiar es lo que voy a comer, podría decir que al seguir vivo ahora las disfrutaré más y esas palabras bonitas que se dicen cuando has estado cerca de la muerte, pero no, no son solo las navidades, a mi el infarto y el stent que llevo me están haciendo disfrutar más de absolutamente todo, no solo las navidades que están a punto de llegar, sino cada momento del día, pensar que he estado a punto de no poder escribir esto me ha cambiado algo de forma natural en mi mente, ahora soy consciente de casi cada momento de cada día, y las navidades van a ser igual, seguramente será más consciente de cada momento con la diferencia que comeré mucho más sano 🙂

Gracias al equipo de la UCI del Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes que es increíble, al cardiólogo de ese hospital, el Dr. Peraire, a la Dra. Helena Tizón que me practicó el cateterismo en el hospital del Mar, seguramente la única mujer que me ha llegado al corazón en toda mi vida, y del seguimiento y especial cariño de la Dra. Fina Mauri que no deja de cuidarme día a día con su sonrisa y pensamiento.

Feliz Navidad con Stent !!!!!!”

 

Publicat dins de Actualitat sobre salut cardíaca i cardiopaties, alimentación y riesgo de infarto, aspectes emocionals, factors de risc, Infart Agut de Miocardi, pacients, stent, tabaquisme | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Medicació antiagregant post stent: No passis de la medicació !

Avui us voldríem parlar de lo important  que és que prengueu la medicació que us receptem després d’haver-vos  posat un stent a les vostres arteries coronàries.

Hem escollit com a foto principal  un fotograma del divertit vídeo de la loteria de la grossa d aquest any, en que fan broma dels que “passen” de comprar-la i que després es queden ben fotuts quan no els toca i als seus amics si .

Captura de pantalla 2017-11-18 a les 13.11.24

 

Quan es tracta del cor , no  estem parlant  de loteria . Parlem de seguretats .  Si no ens prenem la medicació receptada , si “passem “ de prendre-la , les conseqüències són molt greus.  I aquestes conseqüències van des de tenir un infart  a fins i tot morir-se com a conseqüència d’ aquest infart.

I com és això ?

Mireu , quan hi ha una obstrucció a  una  o varies de les arteries coronaries i  veiem que en el vostre cas us pot beneficiar, us fem una angioplàstia  i us col·loquem un stent , una pròtesi de metall que deix l artèria oberta i que permet que la sang circuli be. Fins aquí tot molt be.

Sabeu que passa quan la sang està en contacte amb el metall ? Doncs que es fan coàguls, i aquests coàguls son molt densos .

Sabeu que pot passar si dintre d un stent es produeix un coàgul ?. Doncs que l arteria es tapa.

I sabeu que passa quan una artèria coronària es tapa ? . Doncs que es produeix un infart. I tots sabem que tenir un infart es una cosa greu.

Com podem prevenir que  dintre del stent  es produeixin coàguls?  . Doncs donant una medicació  que impedeixi la formació de coàguls. I en aquest cas concret donant dues  medicacions que inhibeixen les plaquetes que són  les responsables d iniciar  la formació d aquests coàguls . Una medicació és l aspirina  que actua inhibint part del funcionament de les plaquetes i l’altra  , és una segona  medicació que actua  també sobre les plaquetes , però a un altre nivell.

 Com veieu les plaquetes són molt potents i necessiten dues medicacions per a ser inhibides. Amb una sola no n’hi ha prou. Son necessaris dos medicaments antiagregants .  

Per això , abans de començar l angioplàstia , els nostres infermers us informen que haureu de prendre aquesta medicació i us demanen si teniu algun dubte . I  també per això us receptem els  dos fàrmacs , els dos medicaments , que inhibeixen les plaquetes . Són lo que anomenem  els fàrmacs antiagregants .

I quan de temps us donem aquesta medicació antiagregant?

L aspirina l heu de prendre de per vida i l’altre medicament dependrà de la vostra malaltia – si heu tingut un infart o nomes teníeu angina de pit – i del tipus d stent que us posem, ja que no tots els stents són iguals. N’hi ha uns que nomes precisen un mes de tractament doble i d altres que com a mínim en necessiten 6.  Per altra banda , com més greu hagi estat la vostra malaltia , més temps haureu de prendre el tractament doble . Això ja us ho posarem a l informe d’alta . D això no us en heu de preocupar. Vosaltres  heu de seguir les instruccions de la prescripció mèdica.

 

Aquí us posem un exemple real d un pacient que va deixar de prendre la medicació antiagregant . Creia que ja no li feia falta , se’n va cansar , “va passar de prendre’s tantes pastilles “ i l stent es va tapar amb un gran coàgul.

A la primera foto  veiem l arteria ocluïda pel coàgul.

A la segona,  els coàguls que li vàrem extreure

A la tercera , com va quedar l artèria després de fer l angioplàstia mentre tenia un infart.

Aquest pacient ja no deixarà la medicació, però ha passat per una experiència vital molt greu , un infart de miocardi afegit a la malaltia  que havia tingut abans.

 

Desitgem  que aquest article d avui us hagi ajudat a entendre lo important que es prendre la medicació antiagregant després d ‘haver-vos implantat un stent i que no podem de cap de les maneres “passar” de les pastilles , com la yaya de la foto.

 

I apa ! Ara a riure una mica amb l anunci de la loteria de la grossa d aquest any ! ( Ah !! i us desitgem que us toqui !!!)

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

La via radial : Una tècnica disruptiva en el tractament dels pacients .

Captura de pantalla 2017-11-04 a les 15.40.13Com tots  sabem , tot està en constant canvi, tot. La medicina també està sotmesa a aquest  canvi constant . Si no hi hagués canvi , si tot fos permanent, no ens mouríem mai del mateix lloc. Per tant, benvinguda sigui la impermanencia , sinó no evolucionaríem !

La cardiologia intervencionista és  una de les especialitats mèdiques que més  canvia.  I aquest canvi es produeix per tal de millorar cada vegada més  el tractament de les persones amb malalties cardíaques. Actualment podem tractar pacients que fa només 10 anys no podíem ni tant sols imaginar que avui en dia podríem donar-los-hi  una oportunitat de tractament.

Però anem a la tècnica radial.

Ja us hem explicat prèviament que és una coronariografia . És una “radiografia de les arteries del cor “. I per arribar al cor , hem d’anar a través d una arteria que ens hi porti.  Fa 20 anys totes les coronariografies es feien per via femoral , punxàvem l’arteria femoral a nivell de l’engonal i allí introduíem els catèters  que ens portaven fins el cor . Les arteries femorals tenen molt  calibre i aporten molta sang . Per tant , per a segellar el foradet que fem per introduir els catèters teníem que estar apretant  amb molta força l’engonal del pacient durant més de 15 minuts . Una vegada l artèria deixava de sagnar , posàvem un embenat  a la zona, i el pacient havia d estar al menys 12 hores en repòs absolut al llit  . La veritat es que això es lo que els produïa més incomoditat.

Va ser l any 1997 que un metge cardiòleg holandès , Ferdinand Kiemenej, va pensar que es podien fer les coronariografies i les angioplàsties coronàries per via radial, pel canell.  I ho va demostrar amb articles científics que mostraven  el valor que comportava la via radial:  el pacient no tenia que estar enllitat  i podia sortir caminant de quiròfan ,  els pacients no  sagnaven  per l’arteria ja que es podia comprimir molt fàcilment , i  fent els mateixos tractaments  que per l engonal .Com casi sempre  en la societat , les persones que proposen un canvi disruptiu , el Dr Ferdinand  Kiemenej va ser tractat d ‘il·lús,  d’ utòpic i de fantasiós . “Si sempre s ha fet per via femoral , perquè hem de canviar a via radial “ deien els immobilistes.

La veritat es que els professionals de ment oberta varen veure en la via radial una oportunitat per a oferir als pacients un millor tractament . Un millor tractament en quant a confort  ( podien sortir caminant de quiròfan !!!! )  i un millor tractament en quant a seguretat al evitar els sagnats  que es podien derivar de la  punció femoral.

“Els professionals de ment oberta varen veure en la via radial una oportunitat per a oferir als pacients un millor tractament “

I la nostra Unitat de Cardiologia Intervencionista es va apuntar a aquest canvi disruptiu .  Quan a tota Espanya només hi havia dos centres a Galicia que feien la tècnica , a l inici del 2002, ens hi vàrem apuntar.

Captura de pantalla 2017-11-04 a les 15.57.01Primer ens vàrem formar teòricament anant a congressos específics per ensenyar aquesta tècnica . Després, un expert va venir a ensenyar-nos com fer-ho a la pràctica.  I tots els professionals sanitaris de la Unitat ens vàrem involucrar en aprendre bé la tècnica  i a implementar-la a tots els pacients que era possible. I ho vàrem fer en menys d un mes . Vàrem tenir col·laboradors excepcionals perquè ho poguéssim fer : el servei d anestèsia del nostre hospital ens va ajudar molt. En aquell moment qui més sabia punxar les  arteries radials  eren  ells, els anestesistes. Si en algun pacient  no aconseguíem cateteritzar l arteria , venien i ens ajudaven, i ho aconseguíem.  I ens feien de mestres . Els  metges de la nostra unitat anàvem a aprendre  al seu lloc de treball . Tot un exercici de col·laboració i solidaritat de professionals treballant pel benefici dels pacients !!!

“La implementació de la via radial va ser tot un exercici de col·laboració i solidaritat de molts professionals treballant pel benefici dels pacients”

Una vegada ens vàrem convertir en experts , vàrem ser nosaltres qui vàrem començar a ensenyar  la tècnica radial.  Tots , metges i infermers , donàvem conferencies arreu del mon sobre com fer-ho. I va venir gent , molta gent  a aprendre’n al nostre centre. Primer  els professionals de tota Catalunya , després d’ arreu d Espanya . Fins i tot vàrem fer tres cursos internacionals  en que varen venir metges de tot el mon i vàrem tenir com a convidats  metges de renom internacional tal com el Dr Barbeau del Canadà o el Dr Saito de Japó.

Captura de pantalla 2017-11-04 a les 12.40.45Al 2012 , un dels nostres metges , el Dr Xavier Carrillo, va explicar la nostra experiència en un article científic que ha estat de referencia per a qui vol fer la tècnica . El Dr Carrillo va demostrar-ne  la eficàcia i la seguretat  i va donar a conèixer les causes mes freqüents de no poder completar la tècnica pel canell i haver d’anar a l’engonal  ( lo que anomenem cross-over ). Una de les causes és tenir una edat avançada . Tal com ho mostrem en aquesta gràfica,  els pacients de més de 80 anys tenen més  possibilitats de que haguem d’acabar anant a la via femoral  que  els més joves (  però nomes un 8%).

Al 2013 el Dr Oriol Rodriguez també va publicar la nostra experiència  , aquesta vegada en els pacients  amb infarts molt greus i va demostrar que la utilització  de la via radial  era segura i millorava els resultats.

També al 2013 la nostra unitat va participar en la elaboració d un document europeu de consens sobre com utilitzar la via radial.

Actualment , mes del 95% dels procediments els fem per  via radial.

Captura de pantalla 2017-11-04 a les 12.54.10Aquí us posem una altra gràfica  que mostra com ha evolucionat la tècnica a la Unitat i com, amb l expertesa que  hem adquirit,  els creuaments cap a l arteria femoral quan volem anar  per via radial, són molt i molt baixos.

Després d haver-vos explicat les avantatges de la via radial , no penseu que si  en el vostre cas hem d anar per via femoral és que teniu mala sort i que tindreu problemes . No.  La tècnica femoral es també segura i si us proposem d anar per l engonal, per la via femoral , és perquè considerem  que en el vostre cas , anar per via femoral , és lo millor per vosaltres .

 

 

Publicat dins de pacients, Sin categoría, Via radial | Etiquetat com a | 1 comentari

“Tenir un infart no t’ ha de trencar la vida”

Entrevistem el Sr. Oscar Gallardo, supervisor d’infermeria de la Unitat d’Hemodinàmica, que el passat febrer va tenir un infart. Ens explica la seva experiència per tal d’ajudar els pacients que han passat pel mateix procés.IMG_1002

Estem al despatx, asseguts els tres, en un ambient íntim: l’Oscar; la Fina, la cap de la Unitat, i la Mertxe, periodista de l’Hospital que avui ens ha vingut a donar un cop de mà. Parlem d’una manera tranquil·la i relaxada de com es viu des de l’altre costat la malaltia que tractem cada dia.

  • Què et va passar, Oscar?
  • Va començar amb un dolor, dels que nosaltres anomenem atípics.
  • A on?
  • A l’espatlla. Vaig fer canvis posturals per a veure si es modificava, però seguia igual. De fet, cada vegada m’anava a més .
  • Què et va fer decidir venir a l’hospital?
  • Va ser la sensació de què aquell dolor no era normal. Era un dolor suportable, però alguna cosa dintre meu em feia veure que es tractava d’una situació greu. Vaig venir per la sensació de gravetat que tenia.
  • Què va passar quan vas arribar a l’hospital?
  • Em van fer un electrocardiograma. Mirava la cara del metge i vaig percebre que les  coses no anaven be. Però no me’l va ensenyar. Després em van fer un ecocardiograma per mirar com es movia el cor i jo mateix vaig veure que tota la part anterior del cor no es movia…
  • Un altre no ho hagués identificat…
  • Però jo si. Porto molts anys treballant com a infermer a Cardiologia. Immediatament van trucar a la guàrdia d’hemodinàmica i en menys d’un quart d’hora estaven tots aquí. Em van passar de seguida a la sala.
  • I què es pensa mentre estàs estirat a la taula del quiròfan?
  • No tenia por perquè hi confiava. Tenia tota la confiança amb ells.  Em preocupava  més pels altres, per la meva  família, pels meus  fills, per la meva dona… Això sí, quan veus la teva artèria tapada,  t’espantes.
  • Esteu desperts mentre us fan l’angioplàstia?
  • Sí. Ho veus tot. També veia les arítmies al monitor i després les notava al meu cor. Era molt estrany sentir en el meu propi cos allò que havia vist tantes vegades en un electrocardiograma… Podia veure les taquicàrdies ventriculars… Pensava: “ara faré una fibril·lació ventricular i faré una aturada cardíaca…”. Em deien que no mirés; però… com no mirar? Malgrat tot, tenia -com t’he dit- més preocupació per la meva família que no pas per mi.

[Se li posen els ulls plorosos. Pensa una mica. Recorda, es connecta amb aquell moment i es posa a plorar, suaument…]

  • Després canvies la manera de pensar. Aprens a gaudir el moment. La meva filla petita fa dansa i abans, quan havia d’anar a veure-la a un dels seus festivals, pensava que era un rotllo. “Amb  tota la feina que jo tinc i haver d’ anar a veure la nena”. Ara, només  de pensar que potser mai mes l’hagués pogut veure….

[Tornen els ulls plorosos]

  • Canvies. Abans corria per competir. Ara corro per gaudir. Abans anava amb la bici per guanyar. Ara ho faig per gaudir el paisatge que abans no veia . Valores coses que abans no valoraves, que ni hi pensaves. Ara intento gaudir i aprofitar cada moment.

“Després d ‘un infart valores coses que abans no valoraves”

  • Però pots córrer després d’un infart?
  • I tant. La diferència és que abans corria sol i ara, no. La meva dona no vol si hi vaig sol; per tant, ho faig al gimnàs.
  • Tornem al hospital. Després de l’angioplàstia… què més va passar?
  • Em van ingressar a la Unitat Coronària. I després a la planta de Cardiologia. Em vaig sentir molt cuidat per tots els companys i molt estimat. Després, quan em van donar l’alta, vaig entrar al programa de rehabilitació cardíaca. Allà comences a fer exercici de manera progressiva i molt controlat. Pots compartir experiències amb altres persones que han tingut un infart. I et compares. La majoria són gent que no  s’ha cuidat  gens,  jo em cuidava, tenia una bona alimentació, feia exercici regularment… bé, només fumava una mica.
  • Diuen que el tabac no és bo…
  • Ja ho sé. I prou que ho he experimentat. Ara pràcticament no fumo. I sóc conscient que no he de fumar gens. I ho faré. S’han de fer molts canvis. Has de fer canvis a nivell físic, però sobretot a nivell mental.
  • Mental?
  • Sí. Els canvis són un procés principalment mental. Primer has de superar la por a tot: a sortir a córrer, a tenir relacions sexuals, a banyar-te al mar,… Has de recuperar-te físicament, però sobretot mentalment.
  • Què li diries a una persona que ha passat pel mateix procés que tu?
  • Primer de tot, que faci tot el possible per evitar que li passi, que posi les mesures per no emmalaltir, que es cuidi. I després de l’infart, que la vida continua, que ha de superar les pors i gaudir de cada  moment. Li diria que no es preocupi de les banalitats. D’alguna manera es modifiquen les teves prioritats i el que vols és gaudir cada moment que vius, sigui on sigui. Abans creia que ho feia. Ara ho faig de veritat, ho intento realment. I em pregunto: per què necessitem que la vida ens colpeixi per a canviar coses? Per  què no ho fem abans, sense haver de passar per un problema greu? Per què no prevenim? Per què no gaudim cada moment de la nostra vida? Per què pensem que ja tindrem temps de fer els canvis?
  • I el teu entorn, com ha viscut la malaltia?
  • Els meus fills eren a l’antesala del quiròfan quan m’estaven fent l’angioplàstia. Van viure la tensió del moment. Porten malament si un dia creuen que em passo amb el menjar…  La meva dona  està encara preocupada… Estem junts des que teníem 17 anys…  Crec que ho he superat jo més aviat  que ells tres. Es curiós, no ? I és que penso que tenir un infart no t’ha de trencar la vida .

“Després d’un infart modifiques les teves prioritats”

  • I quant de temps vas estar de baixa?
  • Tres mesos. Tres mesos en què no vaig treballar ni conduir, mentre feia la rehabilitació. La física i la mental.
  • I amb tres mesos ja pots fer vida normal?
  • Sí, no ho veus? Fer vida normal és la demostració clara de què la vida continua, que un infart es pot superar.
  • Hem parlat del teu canvi mental i d’hàbits; però… i a la feina?
  • Saps? Ara quan ingressa una persona com jo, jove, amb un infart vaig a veure-la. Els  hi dic que jo també he tingut el mateix problema i que l’he superat… Et poses al seu lloc. Recordes quan tu estaves com ells … Els vols ajudar.

[Novament les llàgrimes afloren als seus ulls. Aquestes són diferents. Són llàgrimes de compassió cap l’altra persona, del desig  profund que l’altre no pateixi…]

  • Saps ? Treballem be. Treballem molt bé .

Moltes gràcies, Oscar, per compartir amb tots nosaltres les teves vivències, les físiques i les més intimes. Moltes gràcies .

I marxa a una reunió per organitzar la guàrdia dels infermers de la Unitat d’Hemodinàmica.

 

Publicat dins de aspectes emocionals, Guardia, Infart Agut de Miocardi, Rehabilitació Cardíaca | Etiquetat com a | 2 comentaris

No tinguis por, ja veuràs com no és res!

Imaginem-nos aquesta escena

senyora

Vet aquí que hi  ha una senyora a qui li hem de fer un cateterisme.  Està a punt d’entrar a la sala d’hemodinàmica. Se la veu molt  espantada. És clar… això del cor sempre impressiona.

L’entrem al nostre quiròfan, i la col·loquem sobre la taula on li farem l’exploració.

Ens mira amb ullets de por, no s’atreveix a dir masses coses. Els infermers, com sempre, són amables amb ella. Li expliquen què li farem, per què li posem iode al canell i a l’engonal, que ara entrarà un dels metges… Però res, està nerviosa, espantada  i pràcticament no escolta els consells amables del nostre personal li està dient. Un dels infermers li fa una brometa: “Com pot ser que una valenta com tu tingui por?”. Llavors sí, amb un somriure tímid, ens diu que està espantada, molt espantada.

“No tinguis por, ja veuràs com no és res!”

Entra un dels metges, li pregunta com està i  torna a explicar-li: “Miri, li farem una punxada per posar-li l’anestèsia i després ja no notarà rés”. Però la senyora té els ulls tancats, se la veu que ho està passant malament.

– Vinga, comencem! Tot be ?

– Si , si

Fem el procediment, que només és un diagnòstic,  i tot va com la seda, com la majoria de les vegades. Al cap de pocs minuts li diem “Ja està!!!”

És en aquell moment quan es veu com la cara es relaxa, com apareix un somriure i com deixa anar tota la tensió que portava acumulada des de feia tants dies.

“Si hagués  sabut que només era això, quan patiment m’hagués estalviat. Portava un munt de nits sense dormir, pensant en aquest moment, no m ho treia del cap … Si hagués sabut que no era rés …. “

Tenim tantes i tantes vegades aquesta conversa  amb els nostres pacients …

Voldríem que no hi hagués aquest patiment inútil

Si us han de fer un cateterisme, no tingueu por, ja que les seves complicacions són mínimes i la majoria de vegades les intervencions són ràpides i absolutament indolores. Us deixem les fotografies de dos pacients que hem tingut aquesta setmana i que han volgut mostrar el seu somriure després de la intervenció.

 

senyor

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

I si tinc dolor al pit?… a qui puc trucar?

Sabeu que la manera més ràpida i efectiva de rebre assistència mèdica és trucar al 061?
Sabeu que hi ha una app que us posa amb contacte directe amb el SEM?

Avui us volem parlar de l’APP 061CatSalut Respon.

061CatSalut Respon és una aplicació mòbil FullSizeRender (2)propietat de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (Servei Català de la Salut), pública i gratuïta, adreçada tant a ciutadans com a professionals de la salut que té per objectiu apropar i facilitar l’accessibilitat del ciutadà al sistema públic de Salut i a l’atenció sanitària.

Permet a l’usuari, previ enregistrament de les seves dades (nom, cognoms, DNI, número de targeta sanitària, edat, sexe i adreça), l’enviament d’aquestes juntament amb les de geoposicionament, per tal d’oferir-li un servei de màxima eficiència i qualitat al posar-se en contacte amb el 061CatSalut Respon.

A través de l’app, i sempre que s’hagin omplert les dades de salut el 061CatSalut Respon pot consultar i actualitzar la història clínica del pacient, el que aporta la informació al moment i actualitzada als metges i infermers del servei, per tal de donar la millor resposta al ciutadà. A més a més, permet el reconeixement dels pacients crònics i complexos i altres d’especial seguiment.

Una app molt interessant també pels nostres pacients  portadors d’un stent o amb altres malalties del cor per poder tenir acces ràpidament a les seves dades clíniques.

Estan disponibles a l’App Store o Google Play per descarregar-te l’aplicació:

iPhone061CatSalutRespon a APP Store Tunes 
Android: 061CatSalutRespon a Google Play  

Us deixem alguna foto i l’enllaç on ho explica amb més detall:

 

http://sem.gencat.cat/ca/061CatSalutRespon/app_mobil_061_catsalut_respon/

 

Publicat dins de Actualitat sobre salut cardíaca i cardiopaties, pacients de hemodinàmica, salut cardiovascular, stent | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Creixem per augmentar el nombre d’intervencions

Com ja sabeu, des del passat 18 d’abril tenim una sala més que compartim amb la unitat d’Electrofisiologia. Aquest nou espai ens està ajudant a incrementar progressivament el número d’intervencions cardíaques. Estem molt contents que sigui així, ja que un dels nostres objectius és reduir l’espera dels nostres pacients.

Compartim doncs aquesta alegria … I seguim treballant per vosaltres!

 

Two Smiley Hands In Sunny Summer's Day.

Publicat dins de hemodinàmica, pacients, pacients de hemodinàmica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Aquest dijous al nostre hospital, una sessió molt interessant…

HEMODINAMICA_2017-png

Imatge | Posted on by | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Avui a Hemodinàmica: Primer Implant Percutani de Mitraclip!!!

Avui a la Unitat d’Hemodinàmica, el nostre equip ha implantat el primer Mitroclip o Tractament percutani de la insuficiència mitral amb el dispositiu MitraClip®.

La intervenció ha sigut tot un èxit.

IMG_8299

Actualment, la cirurgia reparadora és el tractament d’elecció en pacients amb Insuficiència Mitral ja que s’associa a baixa mortalitat (1-2%) i bons resultats. Tot i això, molts pacients amb indicació quirúrgica son desestimats per a cirurgia mitral per considerar-se d’alt risc per disfunció ventricular severa o comorbilidad associada. Alguns d’aquests pacients podrien beneficiar-se del tractament percutani de la seva IM.

Us deixem algunes fotos per compendre millor aquest nou procediment:

Publicat dins de Actualitat sobre salut cardíaca i cardiopaties, hemodinàmica, Insuficiència mitral, mitraclip | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari